Grup Antimilitarista Tortuga i Juan Carlos Rois.

L'activista i investigador Juan Carlos Rois, en col·laboració amb el nostre col·lectiu germà, el Grup Antimiitarista Tortuga, acaben de fer públic el seu informe sobre el militarisme espanyol en 2024.

És una anàlisi rigorosa i tremendament lúcid, fruit d'un treball minuciós de recopilació de dades en fonts oficials, sobre la despesa militar, els programes armamentístics i la política de "defensa" espanyola, durant l'any que acaba de concloure. La seua lectura és imprescindible per a totes les persones interessades en l'estudi, l'activisme per la pau i la denúncia del militarisme.

Reproduïm ací la seua introducció. El text complet pot descarregar-se al final d'aquesta ressenya.

"Tanquem l'any 2024 amb la consolidació de les tendències de remilitarització de les polítiques públiques espanyoles.

El repàs d'aquestes ens permet avançar diverses conclusions:

  1. La primera, la deliberada opció de reforç del militarisme per part del govern PSOE-SUMAR, que ha aprofundit en les polítiques de rearmament i remilitarització: despesa militar, ingerència militar en l'exterior, securitizació dels més diversos espais i escenaris, militarització de la vida civil, venda d'armes i construcció d'un clima prebèl·lic d'acord amb les opcions militaristes dels EUA, de l'OTAN i de la construcció (subalterna) de la UE com a nova potència militar.
  2. La segona, el consens de facto ens les elits polítiques en la tendència militarista empresa. Aquest consens no sols abasta els partits “d'ordre”, o “d'estat”, amb una retòrica discursiva més militarista (cas del PP, VOX, UPN, PSOE, etc.). També abasta als que solen encobrir les seues posicions en públic però donen amb una mà el que lleven amb l'altra (PNB, Coalició Canària, Junts per-Cat, Partit regionalista de Cantàbria), els quals, per diferents raons (pes i influència de les seues indústries militars, ideologia, oportunisme, etc.), secunden o consenten aquest nou cicle remilitarizador. I, finalment, s'estén als partits d'esquerra nominal, en aquest cas emprant una retòrica maximalista però buida de continguts i concrecions alternatives, mescla de comicitat i cinisme.
  3. La cada vegada més acusada transversalitat de l'opció militarista a altres administracions, així com a altres instàncies i articulacions, com poden ser universitats i corporacions privades, empreses, mitjans de comunicació, centres escolars, ONG ́s, intel·lectuals orgànics i tertulians, etc.
  4. La cada vegada més acusada transversalitat de l'opció militarista a altres administracions, així com a altres instàncies i articulacions, com poden ser universitats i corporacions privades, empreses, mitjans de comunicació, centres escolars, ONG ́s, intel·lectuals orgànics i tertulians, etc.
  5. La dificultat, en paral·lel, de la falta de propostes creïbles i pràctiques d'oposició al militarisme capaç de provocar l'energia política necessària per a desencadenar o nou cicle de mobilització i resistència a la guerra i d'aposta per la pau amb continguts.

Fem un recompte dels principals ítems d'aquesta reforçada presència del militarisme que han l'any 2024."

Informe complet per a descarregar en pdf