26/12/2023 Relat de la concentració contra la presència de l'exèrcit en Expojove
València, 26/12/2023
Protesta contra l'exèrcit en Expojove en l'entrada de Fira València.
Aquest matí un grup de vint persones del Moviment d'Objecció de Consciència i de l'Assemblea Popular València Contra les Guerres, s'han concentrat a la porta principal de Fira València. Hui s'inaugurava Expojove. El motiu de la protesta era denunciar la presència de l'exèrcit en un espai destinat a la joventut i a la infància.
Amb els lemes “Desmilitaritzem l'educació!”, “La guerra no és un joc” i “Les armes no eduquen”, han mostrat, de manera visual i acústica, la seua oposició al fet que es mostren, en un espai públic, armes, vehicles i uniformes militars, com si es tractara d'una més de les opcions de diversió, per a la infància, o laboral, per a la joventut. També han repartit centenars de fullets entre les persones que feien cua esperant l'entrada al recinte firal.
La utilització d’Expojove com a aparador i promoció de l'exèrcit, la guàrdia civil i la policia, sempre ha estat resposta amb la protesta dels grups antimilitaristes de la ciutat de València. Enguany el govern municipal de PP i VOX ha ampliat l'espai destinat als expositors d'aquests cossos armats, en un intent de promocionar més encara els valors castrenses entre els i les joves i de justificar la violència de l'estat.
Les campanyes de reclutament de l'exèrcit, des de la fi de la conscripció en 2001 (gràcies a l'èxit de la insubmissió i l'objecció de consciència), busquen trobar mà d'obra militar entre la població més jove, sobretot entre aquella més vulnerable: amb baixa formació i amb poques possibilitats de trobar treball, en un mercat laboral precari i creixentment competitiu. L'exèrcit espanyol gasta entre 15 i 20 milions d'euros anuals en publicitat per al reclutament. Però els comptes no li ixen.
No obstant això, les persones joves no haurien d'oblidar que les possibilitats de trobar treball en el món civil, després de finalitzar la seua etapa militar, són més aviat escasses i que la seua estada en l'exèrcit tampoc no els proporciona una formació laboral equiparable a la dels estudis reglats.
A més el “treball” militar no és com qualsevol altre treball. La instrucció preparatòria per a manejar armes, aprendre a matar i fer la guerra està subjecta a l'adquisició de la condició de militar i al compliment del Codi Penal Militar. La desobediència, no complir ordres dels superiors o no seguir les ordenances militars no impliquen solament la possible pèrdua del “treball”, sinó que és un delicte que està penat amb anys de presó.
Perquè les armes no eduquen i l'exèrcit no és divertit: Fora l'exèrcit de Expojove!
Activistes del MOC-València participen en la pintada d'una façana del BBVA per a denunciar la seva implicació en el genocidi de Gaza. Bilbao, 16 de març de 2024
Bilbao, 16/3/2024
Aquest matí, amb motiu de la junta anual d'accionistes del BBVA celebrada ahir, activistes d'Alternativa Antimilitarista-Moviment d'Objeció de Consciència (AA-MOC), procedents de Bilbao, Las Palmas, Madrid i València, han ruixat amb pintura vermella una seu del BBVA a Bilbao per a denunciar el suport d'aquest banc a la vulneració de drets del poble palestí i al finançament de les guerres.
Entre 2021 i 2023 el BBVA va finançar, amb més de mil milions d'euros, a empreses fabricadores d'armament que Israel utilitza actualment en la seua ofensiva contra Gaza. El BBVA també inverteix en projectes energètics, com la instal·lació de plaques solars, en territori ocupats per la força, la qual cosa implica la confiscació de terres i el desplaçament forçós de la població palestina, com es detalla en l'informe "La complicitat del sector financer espanyol en l'ocupació de Palestina".
Les activistes consideren una obscenitat que el BBVA, i una gran part del sistema financer espanyol, utilitze projectes aparentment respectuosos amb el medi ambient, per a fomentar la violació de drets humans en Palestina. Segons l'informe "Don’t Buy into Occupation Coalition" de 2020 a 2023, el BBVA va ocupar la posició número 11 en el finançament d'empreses israelianes en assentaments ocupats, invertint un total de 5.861 milions de dòlars.
D'altra banda, el rècord de beneficis reeixits pel BBVA en 2023 es deu, en gran manera, a les seues inversions en la indústria de la guerra i per això, estan tacats de sang. En els últims anys aquest banc ha destinat 5.400 milions d'euros a fer costat a la indústria armamentística, incloent fins i tot el finançament d'empreses vinculades a la fabricació d'armes nuclears.
La guerra és un crim contra la humanitat i les antimilitaristes ens comprometem a continuar advocant per la noviolencia i la desobediència civil contra la despesa militar, la indústria armamentística i les instal·lacions militars a les nostres ciutats.
|
La guerra comença en el teu caixer. El BBVA es lucra amb la guerra i el genocidi.
Ni una persona, ni un euro per a la guerra!
No en el nostre nom! NO A LA GUERRA!
Crònica de la conferència: La cruïlla de la guerra en Ucraïna
Carlos Taibo:
“No hi ha cap raó que justifique la intervenció russa a Ucraïna, però les potencies occidentals també tenen responsabilitats en la gestació d'aquesta guerra.”
València, 14/4/2023
Ahir, a la vesprada, va tindre lloc una conferència, impartida per Carlos Taibo, amb el títol «La cruïlla de la guerra a Ucraïna», en el CCCC (Centre del Carme Cultura Contemporània). Amb la sala Goerlich II plena i cadires en els corredors, més d'un centenar de persones van escoltar a Taibo. Després de desgranar les claus del conflicte en poc més d'una hora, es va obrir un col·loqui amb nombroses preguntes i intervencions del públic. La xarrada va acabar amb una crida a la mobilització popular per la pau i contra el militarisme. També a acollir i donar suport, tant als desertors russos, ucraïnesos i bielorussos, com als moviments civils que resisteixen i s'oposen a la guerra.
Carlos Taibo és autor de més de trenta llibres sobre política, economia, societat, cultura i relacions internacionals, fonamentalment en el marc geogràfic de l'Europa Central, Oriental i l'espai ex-soviètic. Sobre Ucraïna i la guerra ha escrit dos llibres recents: “Rusia frente a Ucraïna. Imperios, pueblos, energía” (Los Libros de la Catarata, 2014) i “En la estela de la guerra de Ucrania” (2022).
Per a Taibo, els discursos sobre la guerra estan dominats pel maniqueisme: qui no està amb mi, en plenitud, està amb l'enemic. Si un introdueix alguna crítica del que suposa l'OTAN, és un defensor de la Rússia putiniana. I si un critica agrament el que fa la Rússia putiniana, és un venut al món occidental. En els nostres mitjans de comunicació els discursos crítics amb la política de les potències occidentals han sigut proscrits. La Unió Europea, com fa des de la seua fundació, manifesta un seguidisme absolut a la política exterior dels Estats Units.
Va donar un ràpid repàs a la història d'Ucraïna i Rússia, a l'esdevingut des de la dissolució de la Unió Soviètica en 1991, a les relacions entre tots dos països i d'aquests amb altres actors internacionals: els EUA, la Xina, la Unió Europea… Assistim a un panorama, divers i complex -va dir Taibo- el que ens indica que aquesta guerra no admet simplificacions ni discursos maniqueus.
Una negociació és l'única eixida viable: tots els actors implicats en la guerra estan amb l'aigua al coll. El problema és que Moscou i Kyiv estan molt prop de Varsòvia i Brussel·les, però massa lluny de Washington. El negoci de les empreses armamentístiques i energètiques (el fracking està sent rendible gràcies a l'alt preu dels hidrocarburs) està alimentant la guerra.
Per a les persones del carrer, detindre la guerra, parar el sofriment humà que causa, ha de ser la nostra màxima prioritat.