Fernando García Gascón, MOC-València.
Com deia aquella cèlebre frase: «Un fantasma recorre Europa: el fantasma del...» Avui dia a Europa i al món no la recorren un, sinó molts fantasmes. El monstruós capitalisme ha evolucionat, com les bestioles del Pokemon i ara se'ns presenta sota la pell de l'oligarquisme populista. Els seus apòstols-fantasmons són: Trump, Musk, Milei, Meloni i els seus companyons units en aquesta internacional ultra. Els seus trets més destacats: la monetarizació salvatge de totes les activitats que realitza l'ésser humà per a cobrir les seues necessitats (l'alimentació, la salut, la comunicació, la cultura, l'oci, el transport, les relacions sexuals…) Aquesta insaciable ànsia per augmentar els beneficis es tradueix en mesures comercials proteccionistes; en l'ultranacionalisme; en el negacionisme climàtic, perquè la consciència ambiental és un obstacle al creixement sense límit; en el seu rebuig malaltís als immigrants, culpabilitzant-los de tots els mals; però especialment, en un militarisme rampant i en l'obstinació de desmantellar tot el conjunt de serveis públics: sanitat, educació, serveis socials… (l'anomenat estat del benestar). Objectiu: que només els gaudisquen aquells privilegiats que puguen pagar-los a les empreses proveïdores d'aquests serveis, prèviament privatitzats. D'aquí, que la partida pressupostària de la despesa federal dels EUA per a sustentar les seues forces armades siga la més alta de totes; que s'abandonen institucions federals i internacionals; o que s'estiguen acomiadant a milers de funcionari@s de totes les administracions públiques, seguint un patró ben retratat en les pel·lícules de Michael Moore.
I aquesta ona de ultraconservadurisme capitalista renovada, com ens afectarà? Als països on regnen els servidors de la nova fe ja fa molt temps que són governats sota un règim capitalista a ultrança del que USA és el millor exemple inspirador. Per als seus seguidors, la ciutadania finança amb els seus impostos la despesa militar de les Forces Armades Nord-americanes que s'emporten la part més gran dels pressupostos de l'estat federal… En canvi, la sanitat pública no existeix, o és de caritat, l'educació pública no existeix, o és marginal i els serveis socials estan privatitzats, com tota la resta, les pensions de jubilació per a les classes assalariades són ridícules i obliguen els pensionistes a continuar treballant per a tota la vida per a aconseguir sustentar-se amb dignitat… El paradís, no? Per això el neocapitalisme ataca a l'estat del benestar que encara existeix en països com els europeus, i que encara proporcionen serveis públics de caràcter universal, no gratuïts, sinó finançats amb els impostos. Aquest atac va dirigit precisament contra el finançament del mateix estat del benestar, amb l'exigència de retallar les despeses socials en benefici de les despeses militars.
En aquesta línia se situen les declaracions del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. Segons les seues pròpies paraules quan trucava per telèfon als líders de les nacions de l'OTAN que encara no complien l'objectiu de despesa militar del 2% del PIB els deia: “que havien de treure els diners d'on fos necessari”, suggerint que si calia retallar d'altres partides com les socials, que ho fessen… Indignant, però així s'alimenta el monstre del capitalisme i del militarisme, retallant els diners destinats a despeses socials per a augmentar i continuar augmentant la despesa militar que només proporciona beneficis a la indústria armamentística i bèl·lica. Com es veu, la despesa militar perjudica greument la societat civil i a la qualitat dels serveis públics que rep… En definitiva, realment, ens preguntem: De qui hem de defensar-nos? Quins enemics amenacen les nostres llibertats, el nostre estat de benestar, la nostra sanitat i educació públiques? Rússia? La Xina? Corea del Nord? Aquests països tenen els seus propis règims capitalistes i militaristes, molt similars, en el fons i en la forma, als quals imperen per aquesta part del món i que, lluny d'estar enfrontats com ens fan creure, comparteixen mercats, beneficis i altres privilegis… Llavors, on està el monstre? Qui és l'enemic contra el qual hauríem de defensar-nos? Perquè hem de defensar-nos, ni més ni menys, d'aquestes mateixes empreses i de les oligarquies capitalistes que ens governen, a nosaltres i a la resta del món. Les seues marionetes són els Trump, Putin o Milei, ventrílocs del vell capitalisme renovat que ens parla per les seues boques de guinyol.
 |
 |
Així, per a ajudar a eliminar l'amenaça d'una guerra global, siga convencional o nuclear i per a acabar amb els conflictes que estan actius, el més assenyat i convenient és salvaguardar la seguretat i neutralitat d'Espanya, i també d'Europa. Sens dubte sortir de l'OTAN i tancar les bases militars ianquis que estan estratègicament distribuïdes per Espanya, per Europa i la resta de l'imperi: pràcticament per tot el món. No oblidem que tenir instal·lats en el nostre territori artefactes ofensius contra altres països, fins i tot de tipus nuclear, ens va portar a una situació molt compromesa en els anys vuitanta del segle passat, durant l'anomenada “Crisi dels Euromíssils”, quan el nostre país, juntament amb Europa es va convertir en objectiu dels míssils russos SS-20 de llarg abast, a causa de l'existència dels famosos Pershing i míssils de creuer, instal·lats en aquestes bases militars.
És evident que els nostres interessos com ciudadan@s, la nostra seguretat i la nostra necessitat de defensa és oposada als interessos del complex militar-industrial de l'Aliança Atlàntica (OTAN), del manteniment de bases militars estrangeres en territori espanyol i de la nova ona de rearmament i bel·licisme insensat que recorre Europa i el món a escala global. Per a conjurar aquesta amenaça del militarisme i la guerra que se'ns presenta, cada vegada més, com una possibilitat molt real, cal abordar el problema des d'una perspectiva profunda i aprofundir en les causes que originen els conflictes (guerra del Golf: control del petroli, guerra d'Ucraïna: accés a metalls rars, etc.) Comprometre'ns a no col·laborar amb el militarisme social que progressa dia a dia, a denunciar el reclutament forçós en qualsevol país, a no acceptar el finançament de les despeses militars, que sempre són en detriment de les despeses socials, a la sortida de l'OTAN i al tancament de totes les bases militars, mantenint una posició neutral i no bel·licista.
 |
 |
Com diu la Declaració de la Internacional de Resistents a la Guerra de 1921, plenament vigent hui: “La guerra és un crim contra la humanitat. En conseqüència, em compromet a no donar suport a cap mena de guerra i a lluitar per l'eliminació de totes les causes de la guerra.”
Les guerres generen, des de temps immemorial: militarisme, totalitarisme, mercantilisme, capitalisme salvatge, indústria bèl·lica i, el més preocupant, la passivitat de la ciutadania a implicar-nos en els assumptes que de veritat ens concerneixen: la nostra Seguretat, la Defensa del Benestar i el Progrés Social.
Salut i Antimilitarisme!
