ALTERNATIVA ANTIMILITARISTA-MOC

DECLARACIÓ IDEOLÒGICA

I. IDENTITAT

Som un moviment antimilitarista autogestionari i assembleari que desenvolupa alternatives des de la noviolència, format per grups autònoms, en coordinació estatal i internacional i pertanyent a la Internacional de Resistents a la Guerra (IRG).

El nostre moviment així mateix participa conjuntament amb altres processos de lluita i acció transformadores.

Plantegem la desmilitarització social com una revolució quotidiana que, a més de criticar les estructures, valors i funcions tant militars com de qualsevol sistema de dominació, aposta per una transformació profunda que afecte a totes les facetes de la vida: estructural, econòmica, laboral, cultural, educativa, política, relacions personals, per a aconseguir un món just, en pau, sense guerres, sense exèrcits i sense mecanismes de dominació.

Tractem de plasmar en la nostra realitat quotidiana els continguts, valors i actituds que propugnem, a través de les iniciatives de base i de les lluites i necessitats quotidianes, des de l'Autogestió, el Suport Mutu, la No-violència i la Desobediència.

OBJECTIUS

L'objectiu del MOC és arribar a la desmilitarització social.

La nostra finalitat és aconseguir l'abolició dels exèrcits i acabar amb les guerres i els seus preparatius, així com assolir també la desaparició de qualsevol mecanisme de control social. Proposem construir alternatives de defensa a la militar.

SENYALS D'IDENTITAT

Antimilitarisme

Entenem l'antimilitarisme com aquella lluita social que s'enfronta tant als exèrcits, com a les causes (socials, econòmiques, ideològiques...) que els fan existir, com als altres instruments de control social dels quals es dota el poder per a imposar-se i mantindre's. Aquesta lluita compagina la dimensió crítica i de confrontació amb la de proposició i construcció d'alternatives.

La necessitat d'incidir radicalment en aquestes causes per a transformar-les ens impulsa a participar conjuntament en plataformes i amb altres moviments.

L'antimilitarisme és el que, des d'aquest moviment, aportem com a específic en el conjunt de processos revolucionaris, i és l'eix vertebrador de la nostra acció.

Noviolència

Entenem NOVIOLÈNCIA com un procés revolucionari amb el qual pretenem el canvi d'estructures, valors i actituds que sustenten la injustícia.

El canvi d'estructures suposa la denúncia d'una violència estructural primera, que s'exerceix des del poder i desencadena la resta de violències socials. Aquesta violència pot ser: econòmica: desigualtats, explotació, marginació, pobresa, ambiental...; ideològica: racisme, xenofòbia, sexisme, religiosa...; psicològica: inseguretat, individualisme, desesperança, por...; política: absència de vies reals de participació, expressió...; educativa i cultural: fabricant persones submises, productives i consumistes; informativa: manipulació, censura...; repressiva: militar, policial... ; de gènere: patriarcat...

Aquest canvi d'estructures suposa també la posada en marxa d'una proposta alternativa.

El canvi de valors i actituds inclou:

La coherència de fins i mitjans en organització, acció, metodologia i relacions interpersonals.

La desconcentració de poder, caminant cap a l'autogestió i el suport mutu.

El respecte a tota persona, distingint sempre entre la persona i el personatge o paper social que representa.

Com a estratègia de lluita utilitza la desobediència civil, l'acció directa, la no col·laboració, el boicot, el sabotatge, l'educació per a la pau...

Així entesa, la noviolència és un senyal d'identitat fonamental del projecte polític transformador del nostre moviment.

Des del nostre moviment utilitzarem la noviolència com a estratègia política, eina de lluita i transformació, com a manera de resoldre els conflictes i com a proposta d'estil organitzatiu.

Radical, polític i revolucionari (moviment polític i social)

Som radicals perquè qüestionem el Sistema d'arrel i no ens conformem amb denunciar i transformar només les seues conseqüències més escandaloses, sinó que aprofundim en les seues causes per a abolir-les. La nostra alternativa arriba els fonaments militar i social, perquè qüestionem la regulació dels conflictes a través de la violència i la imposició.

Som revolucionaries i el nostre treball és polític, perquè proposem una transformació profunda que afecte a totes les facetes de la vida. Lluitem per aprofundir, ampliar i tractar de confluir amb les diferents xicotetes revolucions quotidianes, col·lectives i de base que ací i ara estan per desenvolupar-se.

Autogestió i Assemblearisme

Confiem en la capacitat dels éssers humans d'autoorganitzar-se en llibertat i d'assumir responsabilitats sense delegar en institucions o professionals. Així evitem l'especialització i promovem generar i gestionar els nostres propis recursos, mantenint i fomentant el desenvolupament de les capacitats i potencialitats de cada persona.

No aspirem a aconseguir cotes de poder polític per a imposar els nostres plantejaments, sinó a obrir espais de transformació perquè qualsevol persona o col·lectiu puga organitzar-se per a lluitar pels seus drets des de la base, perquè rebutgem tot poder que s'impose sobre altres persones en qualsevol faceta de les nostres vides (estats, governs, exèrcits, policies, esglésies, «juntes directives», treball, escola, família, relacions personals...)

Entenem que la llibertat de cada persona es secunda i es confirma en la de les altres.

Les Assemblees són l'espai de decisió. Promovem fórmules d'organització horitzontal prenent les nostres decisions per consens, sent el nostre propi funcionament un qüestionament de les estructures jeràrquiques, tractant de superar tot possible lideratge que poguera donar-se. Fomentem la rotació i capacitació de tots els membres del grup perquè puguen desenvolupar totes les activitats que desitgen. No existeix cap «càrrec» que atorgue a cap persona més poder que a una altra.

Entenem que la llibertat de cada persona se secunda i es confirma en la de les altres.

Les Assemblees són l'espai de decisió. Promovem fórmules d'organització horitzontal prenent les nostres decisions per consens, sent el nostre propi funcionament un qüestionament de les estructures jeràrquiques, tractant de superar tot possible lideratge que poguera donar-se. Fomentem la rotació i capacitació de tots els membres del grup perquè puguen desenvolupar totes les activitats que desitgen. No existeix cap «càrrec» que atorgue a cap persona més poder que a una altra.

Desobediència Civil

Concebem la desobediència civil com una acció col·lectiva, pública i organitzada que consisteix en el trencament d'una llei, norma o imposició que es considera injusta en si mateixa o representativa d'una situació d'injustícia. La desobediència civil planteja un conflicte fonamental entre la legitimitat de l'acció política radical enfront de la injustícia moltes vegades encoberta de legalitat. És una eina política, precisament pel seu caràcter públic i pedagògic. No busca imposar-se sobre el conjunt, sinó llançar mitjançant l'acció organitzada i pública una interpel·lació a la societat des de la seua base, oferint diversos graus de participació i fent visible la situació d'injustícia.

La desobediència civil assumeix tant les respostes repressives com les possibles conseqüències que l'acció desobedient provoca, i les utilitza com a denúncia.

Solidàries i compromeses amb altres lluites socials de base

A més de tractar d'integrar-ho en el nostre treball ens sentim solidaries i compromeses amb altres lluites socials de base: solidaritat i implicació amb l'exclusió social, Sud-Nord, ecologia social i estil de vida solidari i ecològic, feminisme, antipatriarcat i alliberament sexual, ecologisme, okupes, anticapitalisme i antiglobalització, educació alliberadora...

Internacionalisme superador de fronteres

No som una organització territorial, sinó oberta a qualsevol persona o col·lectiu amb els qui compartim objectius, funcionament, continguts i desig de treballar conjuntament, estiga on estiga. No ens identifiquem amb conceptes abstractes i manipulables com a pàtria, estat, nació, nacionalitat... Tota persona té dret a una vida digna i li correspon també el dret a organitzar-se i lluitar per dur-la a terme allí on estiga. Respectem la lliure autodeterminació de les persones i col·lectius sempre que no comporte la seua imposició sobre altres persones.

Superació de tota discriminació

Superació de tota discriminació econòmica, cultural, sexual (homòfoba, masclista...), ideològica, per edat, tipus de vida... que afecte qualsevol persona començant pel nostre propi moviment. Especial atenció dedicarem a la superació dels rols i estereotips sexistes que imposa el patriarcat, per ser la discriminació més generalitzada, en condicionar i limitar a totes les dones i homes en tots els àmbits de la vida.

Enfront del model homogeneïtzador actual de pensament únic, defensem un model d'igualtat basat en el respecte a les diferències i enriquit per elles.

Acció Directa Noviolenta

És una eina de la noviolència i de la desobediència civil.

És pública, pedagògica participativa, coordinada, encaminada a guanyar espais de llibertat i recuperar drets socials arrabassats o prohibits pel poder. Pot comportar una vulneració o enfrontament amb la legalitat vigent.

Cerca intervindre a través dels fets per a explicitar públicament una situació d'injustícia, interrompre un procés o situació que es considera il·legítima, etc.

Pot ser de molt diversos tipus (informativa, de denúncia, de confrontació...), i simultaniejar accions i estratègies que requerisquen diversos nivells de compromís o preparació.

L'humor, la creativitat i l'originalitat també són elements fonamentals en la nostra acció política, que entronquen amb un nou plantejament d'activisme compromès, il·lusionant i divertit.

Suport mutu

Entenem Suport Mutu com la creació i desenvolupament d'espais i realitats alternatives, col·lectives i cooperatives de tipus polític, cultural, social, personal i econòmic que anuncien i prefiguren a petita escala la nostra proposta global. Alhora ens aporten espais de llibertat i millores en la nostra activitat quotidiana.

Aquestes dinàmiques de col·laboració tenen una projecció pública que pot servir com a referent polític.

II. ACCIÓ

L'acció del nostre moviment té com a eix vertebrador l'antimilitarisme, que és el que aportem com a específic en el conjunt de processos revolucionaris (feminisme, ecologisme ...). La nostra acció participa i s'enriqueix d'aquestes lluites.

La nostra activitat política està referida sempre als nostres senyals d'identitat. L'acció així delimitada interrelaciona permanentment la necessària reflexió i elaboració teòrica, la confrontació amb el sistema i la construcció o plasmació en la realitat d'una societat alternativa.

Aquests dos fronts d'actuació (Educatiu i d'Acció) són simultanis en el temps, complementaris i garanteixen que l'antimilitarisme aporte alternatives de vida i de lluita en positiu. En la nostra acció, ni n'hi ha prou amb la conscienciació personal per a modificar la realitat que ens envolta, ni és possible la transformació social des de només plantejaments polítics que no s’arrelen en les vivències personals (necessitats, desitjos, pors...).

L'Educació per a la Pau (Educació per a la desobediència, en valors-actituds ...) és un plantejament pedagògic i una metodologia transformadora tant per a la nostra acció interna (presa de decisions, regulació / resolució de conflictes...) com a externa.

El valor de l'acció directa noviolenta resideix (entre altres coses) en ella mateixa, en la seua dimensió simbòlica, en la seua capacitat de transformació de la realitat i en el seu caràcter de pedagogia popular.

Busquem accions eficaces, i alguns dels criteris que utilitzarem per a avaluar-les seran: si s'han aconseguit els objectius proposats i el grau de repercussió i transformació social que aconsegueixen. Tindrem en compte a més com es duen a terme la preparació, el desenvolupament i afrontament de les conseqüències de l'acció.

La nostra acció desitja brindar a persones i grups formes d'establir contacte amb les seues pròpies forces i capacitats, fent-se protagonistes de les seues pròpies vides.

CAMPS DE TREBALL

El nostre camp serà la lluita contra les estructures militars i les guerres, així com treballs relacionats amb la violència i el control social i amb tot allò que es derive de la coordinació amb altres moviments i lluites socials alternatives.

Els nostres camps d'acció seran entre altres:

Campanyes de desobediència civil: insubmissió, objecció fiscal i laboral…

Economia de defensa

Conversió d'instal·lacions militars en civils

Denúncia de pràctiques militars

Militarisme a les escoles

Aliances militars

Professionalització de l'exèrcit

Guerres i conflictes internacionals

Denúncia del nou paper dels exèrcits

Globalització

Educació per a la pau

Promourem el treball d'Alternatives de Defensa, enteses aquestes per a la defensa dels valors socials, del lliure exercici dels drets i les llibertats, del desenvolupament econòmic solidari amb les altres i amb la naturalesa, la protecció davant les agressions de transnacionals, d'especulacions, de colonització cultural, dels mitjans de comunicació, la defensa contra les agressions a la humanitat: la fam, l'explotació, les guerres i els exèrcits, la insolidaritat, la desigualtat, el patriarcat...

La defensa alternativa implica un procés participatiu popular; està unida permanentment a l'organització de la societat que pretén defensar (forma part del seu entramat cultural, soci-polític i econòmic), i opta per la coherència entre fins i mitjans.

Creiem fonamental facilitar l'autoformació de les integrants del moviment, en continguts, en valors, actituds, funcionament grupal i hàbits de lluita que propugnem.

Per a això articularem mecanismes interns d'autoformació (mitjançant tallers, comissions de treball, elaboració de materials, espais estatals, trobades monogràfiques...) que ens permeten conèixer els mitjans i interioritzar actituds en relació als nostres senyals d'identitat i la metodologia de l'educació per a la pau (funcionament en assemblea i presa de decisions des del consens, sense lideratges...; lluita contra el patriarcat i contra tota forma de discriminació; preparació per a l'acció directa noviolenta, desobediència civil, no col·laboració; regulació i resolució de conflictes; cuidar els processos d'integració, implicació i participació de noves persones).

III. ORGANITZACIÓ

Partim d'una voluntat i necessitat de coordinació entre grups autònoms que és inherent a la nostra configuració com a moviment. La nostra coordinació és un procés amb mètode que naix sempre de les propostes i activitats dels grups i cerca la coherència entre fins i mitjans.

Els mètodes que usem seran sempre respectuosos, afavoridors de la necessària trobada interpersonal i de la cura de les nostres necessitats afectives.

Organitzar-nos com a moviment suposa:

Enfortir la dinàmica interna del moviment: suport mutu, formació i regulació/resolució de possibles conflictes.

Compartir i elaborar plantejaments, programacions i línies comunes d'actuació.

Elaborar i desenvolupar propostes d'acció internacional.

Aconseguir els recursos necessaris per al nostre manteniment i major repercussió de les nostres activitats des de l'autofinançament.

Coordinar l'intercanvi d'informació, materials i experiències.

Coordinar aquesta lluita amb altres moviments o col·lectius en la nostra activitat local i global.

Avaluar periòdicament les nostres accions i mètodes.

La nostra identitat organitzativa es basa en:

Congrés: és l'assemblea de totes les persones que formem el moviment, i l'espai de decisió de la seua definició ideològica.

Les Assemblees Generals: són l'espai d'articulació entre els grups locals i de presa de decisions del moviment, possibilitant la realització dels objectius generals. Podran dotar-se de «espais de treball conjunt» entre els grups que formen el moviment, que seran independents en el seu funcionament, sempre en confluència amb els objectius i línies d'actuació establides en l'Assemblea.

Les Trobades del Moviment: són espais de formació, debat i coneixement mutu.

En totes les nostres assemblees desenvoluparem dinàmiques i metodologies actives, participatives, respectuoses, generadores de compromisos i de responsabilitat en les decisions.

Les decisions es prendran per consens, entenent aquest com un procés que busca arribar a l'acord més satisfactori possible per a totes les parts.

Animarem a la preparació i participació activa en les assemblees i en els debats estratègics.

La nostra economia partirà dels principis de l'autogestió i el suport mutu.

Finalment, continuem apostant per la confluència amb altres col·lectius, xarxes o experiències, participant en projectes d'acció comuna i transformació social a escala local i global.

Aquesta declaració no és tancada, quedant oberta a un major aprofundiment.



Perquè la guerra i els exèrcits són un crim contra la humanitat



Rota (Cadis), 2002.